i Ezra Pound | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ezra Pound

Ezra Pound
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta i assagista nord-americà.
Hailey, 30 d’octubre de 1885 — Venècia, 1 de novembre de 1972

Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York. El seu trasllat a Europa (1908) fou decisiu; s’instal·là primer a Londres, a París (1920-24) i després a Itàlia (1924-45), on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra. Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington (1946-58); després tornà exiliat a Itàlia. La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers (96-109) del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments (110-112), del 1968. The Pisan Cantos (1948), escrits en 1945-46, mentre Pound romania en una presó nord-americana d’Itàlia, li valgueren el premi Bollingen de poesia. En els Cantos Pound intenta una veritable cosmogonia partint de l' Odissea, les Metamorfosis d’Ovidi i la Divina Comèdia . És també important la seva tasca com a traductor, que començà amb unes versions de l’Old English (la llengua dels anglesos dels s. VII-XII), The Seafarer (1912); de Cavalcanti (1912), també dins els Cantos ; del japonès (1916) sobre obres ; del xinès: Cathay (1915) i The Classic Anthology Defined by Confucius (1954); i de l’egipci, amb la col·laboració de Noel Stock: Love Poems of Ancient Egypt (1962); i diverses versions del provençal incloses als Cantos . També és notable el seu aspecte d’imitador, com a Homage to Sextus Propertius , escrit el 1917, que li serveix, reordenant les elegies de Properci, per a parlar del crepuscle de l’imperi Romà, com més tard parlà del crepuscle de l’imperi Britànic a la seva obra Hugh Selwyn Mauberley (1920). Fou cabdal, en els seus primers anys a Europa, el contacte establert amb un grup de poetes anglesos, els imaginisme , que es reunien en un restaurant del barri londinenc del Soho, The Eiffel Tower; Pound els vigoritzà, els connectà amb els poetes nord-americans de l’època (en especial William Carlos Williams i Amy Lowell) i preconitzà claredat, economia i precisió del llenguatge dins l’obra poètica. L’èxit de l’imaginisme a Amèrica introduït per Amy Lowell féu que Pound, cap al 1916, es decantés cap al vorticisme , amb el poeta i pintor Wyndham Lewis i l’escultor Gaudier-Brzeska i fes una distinció radical entre el simbolisme francès (de clara musicalitat, segons Pound) i el vorticisme (de volums, com l’escultura). Les teories de Pound han influït tota la poesia posterior, tant a l’Amèrica del Nord com a Anglaterra, tant de concepte com de forma (la disposició dels espais en els poemes). Pound fou també decisiu en fer conèixer figures cabdals de la literatura contemporània, com el poeta T.S.Eliot (la qual cosa li agraí en la dedicatòria de The Waste Land , una de les seves obres de més ambició cosmogònica) i el novel·lista i poeta James Joyce.

Col·laboració: 
MPe
Llegir més...