i Miguel Primo de Rivera y Orbaneja | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Miguel Primo de Rivera y Orbaneja

Miguel Primo de Rivera y Orbaneja , al centre, acomiadant-se del seu estat major abans d’anar a Madrid per fer-se càrrec del poder
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
història militar hist mil, ciències polítiques polít i història hist
Militar i polític andalús.
Cadis, 8 de gener de 1870 — París, 16 de març de 1930

Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el s. XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins. Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines. El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual tingué sis fills, entre ells José Antonio Primo de Rivera. Coronel (1908), tinent general (1919), prengué part en les operacions del Marroc. Capità general de Madrid, fou destituït perquè es manifestà partidari d’abandonar el Marroc. El 1922 fou nomenat capità general de Catalunya. La desfeta de les forces de la comandància de Melilla a Annual (21 de juliol de 1921) i la situació política general determinaren el predomini del corrent intervencionista dins l’exèrcit i, pel juny del 1923, Primo de Rivera assistí a una reunió de caps militars convocada a Madrid per tal d’examinar la conveniència d’un cop d’estat. Aquest fou decidit i hom n'oferí la direcció al general Francisco Aguilera. Un incident d’aquest amb el polític Sánchez Guerra, que el bufetejà, féu que Aguilera fos descartat, i Primo de Rivera prengué la direcció de la conspiració, per pròpia iniciativa, i es rebel·là per tal de salvar el país “dels professionals de la política”, el 13 de setembre de 1923. El dia abans havia signat un manifest adreçat al país. El govern dimití el dia 14 i Alfons XIII cridà a Madrid el general rebel. Aquest hi arribà el 15 i nomenà un Directori militar amb el qual començà la Dictadura de Primo de Rivera . La descomposició del règim, molt constant, sobretot a Catalunya, el dugué a un intent d’assegurar-ne la successió, que no fou ben rebut pel rei i que motivà la dimissió de tres ministres, entre ells Calvo Sotelo i el comte de Guadalhorce. El 26 de gener de 1930, per tal de refermar-se en el poder, demanà als capitans generals que li ratifiquessin la confiança. La consulta fou negativa i el 28 de gener Primo de Rivera dimití i publicà la darrera de les seves famoses i pintoresques notes, aquesta de comiat. El 12 de febrer es traslladà a París, on morí sobtadament un mes més tard. Fou un home simplista, impulsiu i extrovertit, sense cap preparació ni aptitud polítiques, per al qual els mals del país procedien del separatisme, dels polítics i dels intel·lectuals polititzats.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...