Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes. Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc. ) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical (El Mercantil Valenciano) o dissident. En foren redactors i col·laboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli Just, Carles Esplà, etc. , i, entre els redactors en cap, Vicent Marco i Miranda i Enric Malboysson. El dirigiren V. Blasco i Ibáñez (1894-1906), Fèlix Azzati (1906-29) i Sigfrid Blasco-Ibáñez (1929-36). La fugida de Sigfrid Blasco i l’eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des del juliol del 1937, del partit Sindicalista, època en què el dirigí Marí Civera. En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco (Arroz y tartana, Flor de mayo, La barraca, En el país del arte, etc. ). També publicà abundants col·laboracions d’importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies governatives.