i Antoni Puig i Blanch | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Puig i Blanch

Nom amb el qual signavaAntoni Puigblanch
Bust de terracotta d'Antoni Puig i Blanc
© Fototeca.cat
història hist, ciències polítiques polít i literatura lit
Polític i escriptor.
Mataró, Maresme, 1775 — Sommers Town, Londres, 1840

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch. Ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se. Estudià després a Madrid i a la Universitat d’Alcalá, on obtingué la càtedra d’hebreu i publicà uns Elementos de la lengua hebrea (1808). El 1811 anà, per motius familiars i econòmics, a la província de Huelva i es trobà a Cadis mentre eren reunides les corts. Convençut liberal, en seguí els debats i, per tal de fornir arguments als partidaris de la supressió de la inquisició, publicà, amb el pseudònim de Natanael Jomtob, La Inquisición sin máscara. El 1814 es refugià a Gibraltar, però, lliurat a les autoritats espanyoles, hom li instruí una causa, de la qual sortí absolt. S'exilià a Londres, on intervingué en un debat als comuns promogut per l’oposició a causa de no haver estat acceptat com a asilat. Donà classes de castellà i publicà el 1816 la traducció del seu llibre sobre la inquisició. Després del pronunciament de Riego, fou elegit diputat a corts per la “província de Catalunya”, càrrec des del qual acredità el seu fervorós liberalisme i els seus coneixements gramaticals i històrics. La segona reacció absolutista l’obligà a expatriar-se de nou a Anglaterra; establert als encontorns de Londres amb altres emigrats espanyols, s’hi barallà per motius econòmics i literaris, però, sobretot, a causa del seu caràcter intemperant. La seva hostilitat amb el clergue valencià exiliat Joaquim Llorenç Villanueva es concretà en una obra virulenta i atapeïda, Opúsculos gramático-satíricos. . . (1828), caòtica però plena de dades de gran interès. Féu una traducció al castellà de la Historia del Gil Blas de Santillana, inèdita, i l’any 1828 publicà la versió castellana de la Filosofía del Espíritu Humano en cien lecciones de Thomas Brown, que constitueix una de les primeres manifestacions de l’interès per la filosofia escocesa del sentit comú; ajudà Josep Melcior Prat i Colom a preparar l’edició de la traducció catalana de Lo Nou Testament. . . (1832). Aquesta contribució, juntament amb les Observaciones sobre la lengua catalana, inèdita, on comenta la Gramàtica de Ballot, i la composició Les Comunitats de Castella (vers el 1823) en octaves de catorze síl·labes, el fan un precursor de la Renaixença; hom li ha atribuït, i també a un desconegut Ignasi Puigblanch, sense fonament, la composició poètica Lo Temple de la Glòria. A les darreres pàgines dels Opúsculos inserí una llista d’obres sobre numismàtica, història, gramàtica, etc. , que no arribaren a publicar-se. Una d’aquestes obres és el curiós projecte La regeneración política de España, en el qual pensava exposar el seu pla de divisió d’Espanya en tres estats independents: Celtibèria, Hispània Oriental i Occidental.

Col·laboració: 
EJa
Llegir més...