Treballà com a investigador a l’observatori de París, i des del 1877 fou professor de mecànica celeste a la Universitat de París. Estudià l’acceleració secular del moviment de la Lluna i les característiques de les òrbites dels asteroides, i contribuí a determinar la constant de l’aberració. Fomentà l’aplicació dels procediments fotogràfics als estudis astronòmics i col·laborà en l’elaboració d’un atles fotogràfic de la Lluna i d’un mapa fotogràfic del cel.