i Miquel Pujol i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel Pujol i Grau

Música
Miquel Pujol i Grau
©
música mús
Violoncel·lista, compositor, musicòleg, artista i escultor.
Barcelona, Barcelonès, 14 d’octubre de 1942

Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Gal·les, Itàlia i Baviera. Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth. Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya. És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel (1990, a Palau de Plegamans, amb la Cobla Mediterrània).

Entre les seves obres, cal destacar Al·legories musicals, Gènesi (sobre J.M. Subirachs), Sobre 10 obres d’Antoni Tàpies, Concert homenatge a Pau Casals, Els 85 colors de Joan Miró (amb poema de Corredor Matheos), Investigació sonora sobre l’obra de J.J. Tharrats, Concert per a violoncel sobre teixits coptes, Keramikè 2 (sobre deu ceràmiques dels Vilà-Clara), Homo sapiens/homo ordinator és igual a X, 15 violoncels per a Miquel Pujol, Anatomies, Barrots trencats, 64 miniatures per a Miquel Pujol, Nasciturus, Mitologies, Formes, Solemnis (2007, homenatge al cardenal Martínez i Sistach) i Celestial Sant Sopar (2008, amb poemes de Carlos Duarte). Ha escrit i dirigit la música dels ballets Vis vitalis i Tres ballets blancs. A més, és autor d’un mètode de noves sonoritats en els instruments de corda. Ha escrit la música, combinant la convencional i l’experimental, per a curtmetratges sobre pintors catalans, i ha realitzat sobre ceràmica algunes de les seves partitures, com Cercles graduats. Ha editat dos llibres: Miquel Pujol. Torsimany sonor de les arts plàstiques (1988) i Formes, poemes visuals (2007). És autor de l’exposició i muntatge visual a ArteAmérica (Miami, 2010), i ha dirigit al Reial Cercle Artístic de Barcelona l’espectacle multidisciplinari Cromatisme còsmic (2011), que combina música, poesia, pintura i dansa.

Cercles graduats, partitura en ceràmica de Miquel Pujol i Grau
© López de Letona
Com a solista, cal destacar els seus recitals al claustre inferior del portal de la Passió de la Sagrada Família (1967); a la llotja presidencial del FC Barcelona (1995, 1999); al Palau de la Música Catalana i al castell de Burriac (2002); al XIV Congrés de Música, Art i Mística de Pastrana (Guadalajara, 2008); un concert a la Cripta del Vaticà (2009), el primer que s’hi feia; a la catedral de Barcelona, amb motiu del descens de l’escultura de santa Elena per a la seva restauració; al Saló del Tron del bisbat de Barcelona, i al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Vinculat al FC Barcelona des del 1994, fou director executiu d’activitats artístiques d’aquest club fins el 2004 i transformà els voltants del Camp Nou i de La Masia en un parc d’escultures, a més de ser el promotor del minut de silenci musicat als camps de futbol. Durant aquest període, el club habilità l’Espai d’Art Miquel Pujol dins del Museu FC Barcelona President Núñez, que acollí l’obra d’artistes nacionals i internacionals.

Torsimany sonor de les arts plàstiques
© M. Pujol i Grau
Posseeix el rècord Guinness per haver compost (1989) la partitura musical més llarga del món (15 m i 31 cm), en la qual es combinen la música i les arts plàstiques. Entre altres guardons, ha rebut el Premi Ícaro (1979), la Creu de Sant Jordi (1994), la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona (1995), la distinció al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998), la medalla d’or del Centenari del FC Barcelona (1999) i la medalla d’or del Reial Cercle Artístic (2008), i és membre numerari de l’Accademia Internazionale Greci-Marino d’Itàlia des del 2001.

L’any 2010, el programa musical “Nydia” de TVC, li dedicà un programa: Miquel Pujol, la simbiosi musical i la música.

Llegir més...