i Frederic Pujulà i Vallès | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Frederic Pujulà i Vallès

SinònimFrederic Pujolà i Vallès
Literatura
SinònimFrederic Pujolà i Vallès
literatura lit
Esperantista i escriptor.
Palamós, Baix Empordà, 1877 — Bargemon, Provença, 1963

Residí a Cuba d’infant. En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera, de Palamós, El Federalista, L’Avenç, etc. , i fou redactor de Joventut. Estudià esperanto i n'esdevingué un infatigable propagador des de Joventut, amb articles a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim Tamen) i amb la publicació d’un gran nombre d’obres didàctiques, com Gramàtica catalana de la llengua internacional esperanto (1906) i altres gramàtiques, vocabularis, etc. També escriví llibres de contes en esperanto, com La plugisto, i fou col·laborador de La Revuo, revista esperantista de París. Fou un dels organitzadors del Congrés Internacional d’Esperanto de Barcelona, el 1909 (esperantisme), i col·laborà a la Kataluna Antologio. També escriví obres teatrals en català, com El geni (1904) i El boig, en col·laboració amb Emili Tintoré, La veu del poble (amb Lluís Via), narracions, com Titelles febles (1902), estudis, com Francesc Pi i Margall (1902), la novel·la d’anticipació Homes artificials (1912) i obres sobre teatre.

Llegir més...