És considerat l’autor clàssic del teatre popular vienès. En les seves obres, inspirades sovint en el teatre de Grillparzer, combina el realisme burgès i la màgia al·legòrica amb un humorisme sentimental i fantàstic. Les més importants són: Der Alpenkönig und der Menschenfeind (‘El rei dels Alps i el misantrop’, 1828), Der Verschwender (‘El malversador’, 1833) i Der Diamant des Geisterkönigs (‘El diamant del rei dels esperits’, 1824). A 46 anys se suïcidà.