Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull. Militant del POUM, durant la Guerra Civil fou infermera voluntària. Posteriorment, s’exilià a França, on col·laborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó. Compromesa en el moviment de la Nova Cançó, el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull. Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa. La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’obres originals seves.
Enregistrà diversos discos, entre els quals destaca el del 1977 Mester d’amor, amb poemes de Salvat-Papasseit, que fou distingit amb un dels premis anuals Charles Cros. Posteriorment enregistrà També per tu (1981), Papallones ... i més. Per als nens de les dues Catalunyes (1984), Camí de l’argilada (1986), amb poemes, entre d’altres, de Josep Sebastià Pons, i Cançons populars catalanes (2002). El 2004 hom publicà el recopilatori Teresa Rebull. Cançons, 1969-1992.
El 1992 rebé la Creu de Sant Jordi, i el 2006 Òmnium Cultural li reté un homenatge al Palau de la Música Catalana, on cantà. El 2007 hom li atorgà la Medalla Francesc Macià per la seva defensa de la cultura catalana. Publicà l’autobiografia Tot cantant (1999). La seva mare fou l’activista anarcosindicalista Balbina Pi.