Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample. Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació. L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 (per 950 000 pessetes) però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial (1907), que hom inicià l’obertura de la via A (actual Via Laietana); el traçat de les vies B i C (parcialment obertes) fou modificat en part per Antoni Darder (1918) i per Josep Vilaseca (1932, 1941). El 1959 hom aprovà, modificat, el pla Soteras-Bordoy (1956), reformulació del pla Vilaseca, vigent en l’actualitat. El pla de Reforma Interior ha estat qualificat de segregador (els habitants expropiats no podien accedir en general als nous habitatges); per això el pla Macià s’hi oposà i proposà un pla de sanejament de la ciutat antiga.