S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte. Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics: matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real. Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft (‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910), Logik oder Philosophie als Wissenlehre (‘Lògica o filosofia com a teoria del saber’, 1918), Grundlegung der Ethik als Wissenschaft (‘Fonaments de l’ètica com a ciència’, 1925).