Francesc Renard (Barcelona 1723 — 1791), mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques (pont del Lledoner, al terme de Cervelló, Baix Llobregat, el camí de Molins de Rei, etc). Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona. Amb els seus fills Josep Renard i Closes (Barcelona 1746 — 1824) i Francesc Renard i Closes (Barcelona ~1750 — 1823), que fou mestre el 1803, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona. Josep intervingué a la major part de les obres dependents del ram de Guerra executades a Barcelona els darrers decennis del s. XVIII i primers anys del XIX (com l’ampliació de les Drassanes); féu nombrosos plànols i còpies de plànols d’edificis de la ciutat i també d’altres llocs; és autor —en un castellà ple de catalanismes— d’uns Quincenarios o memòries professionals molt interessants, precedits d’una autobiografia, que es troben manuscrits al Fons Renard de la Biblioteca de Catalunya. El seu germà Francesc fou mestre d’obres de l’ajuntament de Barcelona. Fill de Josep fou l’urbanista i comediògraf Francesc Renart i Arús.