i Pau Riba i Romeva | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pau Riba i Romeva

Música
Pau Riba i Romeva
© Fototeca.cat
música mús
Músic i cantant.
Palma, Mallorca, 1948

Net del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu i del fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva. El 1964 formà el duo Els troba-2 amb el seu cosí segon i company de classe Jordi Casassas, i començà a escriure les primeres cançons, que coincidiren amb el moment culminant de la Nova Cançó, si bé es decantà pel gènere country-folk.

Estudià disseny i grafisme a l’escola Massana (1966-68), i com a grafista és autor de les caràtules dels seus discs i de pòsters, així com les d’altres per a la discogràfica Concèntric.

El 1967 fou un dels cofundadors del Grup de Folk (1967-68) i amb Jordi Pujol formà el duet Pau i Jordi. A aquesta època pertanyen cançons com Taxista, Quatre barres blanc i negre i L’enuig  de sant Josep, i d’altres que recollí en l’àlbum Dioptria (1969-70), com Noia de porcellana, L’home estàtic, etc., amb les quals consolidà un estil i una imatge que hom associà a una rebel·lió i de provocació més enllà de la reivindicació pròpiament política. L’any 1970 muntà l’espectacle Elèctric tòxic claxon so, en què amb una moto de 750 cc travessava la platea i pujava a l’escenari, i el 1971, establert a Formentera, publicà Jo, la dona i el gripau.

Evolucionà després vers un vessant més acusadament rock i enregistrà el disc Electròccid àccid alquimístic xoc (1975). Altres discs seus són Amarga crisi (1981), Transnarcís (1985), Disc dur (1993) i De Riba a Riba (1993), aquest sobre texts dels seus avis, Roc impúber (1995) i Virus laics (2008). En col·laboració amb Pascal Comelade el 2013 publicà Mosques de colors.

També ha creat, entre d’altres, els muntatges Trama, Punt, Drama i Fènix (1978), Roc Senskà (1982), Transnarcís (1985), Irri Babà (1987), Ribaibal (1994), amb els seus fills Pau i Caïm, espectacle  que dos anys més tard reconvertí en La gallina profilàctica, Actors Gramàtics (1997) amb Jaume Sisa, Cosmossoma (1997) i Metralletres TT (2003).

El 2001 posà en marxa un projecte anterior: una relectura d’Els Pastorets que batejà Jisàs de Netzerit, en la qual feia una interpretació del naixement de Jesús de Natzaret incorporant-hi elements extrets de la sèrie cinematogràfica La guerra de les galàxies. Posteriorment edità un llibre homònim sobre l’espectacle i un disc que en recull el vessant musical: Nadadales.

Multifacètic, l’any 1992 crea unes catifes florals per a la inauguració de l’Exposició Universal de Sevilla i l’arribada de la flama olímpica amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1996 inicià la seva faceta com a poeta oral. També ha participat en el documental de Francesc Bellmunt Canet Rock  (1975) i com a actor en les pel·lícules de Manolo Iborra, 3x4 (1982), Caín (1986), El baile del pato (1987) i Orquesta Club Virginia (1991); de Fernando Colomo, Bajarse al moro (1987); de J. Grau, Unes vacances tranquil·les (1987); de Jesús Garay, La bañera (1988), i de Manel Huerga, Salvador (2005), entre d’altres.

Ha col·laborat als diaris La Vanguardia, El Periódico i Avui, com a articulista, i és autor dels llibres Cançons i poemes (1968), Graficolorància (1977), la novel·la Ena (1987), el recull d’articles periodístics Al·lolàlia (1999), L’illa del gran experiment (1999), i l’assaig Nosaltres els terroristes (2005). El 1997 publicà el llibre Lletrarada, recull de les lletres de totes les seves cançons.

Llegir més...