i Anna Ricci i Giraudo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anna Ricci i Giraudo

música mús
Mezzosoprano .
Barcelona, 1930 — Barcelona, 15 de febrer de 2001

Estudià amb Concepció Callao i Safford Cape. El 1960 es presentà al Liceu de Barcelona amb Hänsel und Gretel , de Humperdinck; posteriorment hi cantà Faust , de Gounod. La seva activitat principal, però, se centrà en la música contemporània (Schönberg, Berg, Stravinskij, Cage, etc). Interpretà també obres de compositors catalans contemporanis (J.Guinjoan, J.Rodríguez i Picó, F.Mompou, J.M.Mestres i Quadreny, C.Santo). Participà, entre d’altres, en les diverses edicions del Festival Internacional de Música de Barcelona, els Tage der neue Musik (1966) de Hannover, el Festival d’Avinyó (1968) i els recitals de música comtemporània del Club 49 (1960-63). Participà, així mateix, en els concerts de les Joventuts Musicals. Entre les seves interpretacions destaquen Treni , d’I.Stravinskij, amb l’orquestra de la RAI dirigida per B.Maderna (1972), la col·laboració amb Diabolus in Musica (1981) i les “Cançons per a mezzosoprano”, compostes i dirigides per M.Theodorakis al capdavant de l’OCB (1987) i Corazón de Harpía (1989), de F. Nieva. Molt vinculada al teatre d’avantguarda, col·laborà sovint amb J.Brossa en muntatges com Suite Bufa (1966) i les diverses edicions de Música-acció . Destaca també l’espectacle Elsa de Gabrieli (1984). Rebé el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya a l’intèrpret de música contemporània (1992, 1998) i la Creu d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona (2001).

Llegir més...