Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó. El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic (fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol). El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa. No residí mai a la diòcesi. Traslladat a Barcelona (1346), hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal. En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra (1348). Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats. Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia; per això fundà una confraria sota la seva advocació, que subsistí fins a mitjan s XVIII. És autor de diverses constitucions sinodals.