Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa. Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal.
La séquia rega unes 1.500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge.
Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres barceloní Guillem Catà, la construcció es paralitzà el 1341 per oposició del bisbe de Vic Galzeran Sacosta, que tenia la senyoria de Sallent (el 1340 foren excomunicats els consellers de Manresa, i el 1341 fou posada en dubte la ciutat). Les obres foren represes el 1345, amb motiu de l’adveniment del nou bisbe Miquel de Ricomà i, segons la tradició, l’aparició d’una misteriosa llum, fet que es commemora en la festa de la Llum. Foren acabades el 1383.
Des del 1985 hom organitza la Transéquia, cursa popular celebrada al mes de febrer que segueix l’itinerari del canal en diverses modalitats i que té una gran afluència de participants.
Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, el Centre de l’Aigua de Can Font, la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia, creat el 2003.