i Ripollet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ripollet

SinònimRipollet del Vallès
SinònimRipollet del Vallès
Parc de Ripollet, vora la carretera de l’Estació
©© JoMV
Municipi del Vallès Occidental, de poca extensió, situat a l’esquerra del Ripoll, poc abans de la seva confluència amb el Besòs.
Població: 
37.088 h
[2009]
Extensió: 
4 km2

Situació i presentació

El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès; a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès. El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà (als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud). Travessa el terme de NW a SW el Ripoll. El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix al Ripoll dins el municipi. El terme, que comprèn la vila i cap de municipi de Ripollet, pràcticament unida als pobles de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, s’ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació de la comarca: la carretera N-150 de Barcelona a Sabadell i Terrassa (1852), la de Montcada pel Masrampinyo (1880) i la de Santiga que va a Santa Perpètua de Mogoda (1975). A ponent del nucli i a la dreta del Ripoll passa l’autopista C-58 de Barcelona a Sabadell i Terrassa.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (ripolletencs) daten del fogatjament del 1381, que hi registrà 21 focs. De 27 focs que hi havia el 1515 i el 1553, augmentà fins a 40 el 1708. A partir d’aleshores la població inicià un procés de creixement remarcable i el 1860 s’assoliren 1.375 h. El 1900 hi havia 1501 h, 1.963 h el 1920, 3.324 h el 1930 i 3.736 h el 1950. El creixement demogràfic subsegüent, causat per l’impacte de la industrialització, fou espectacular: el 1960 hi havia 5.262 h, 20.197 h el 1970 i 23.905 h el 1975. El cens del 1991 encara registrà un fort augment respecte dels censos anteriors: 26.782 h. Durant la dècada del 1990, la població continuà creixent, però a partir de la segona meitat del decenni ho féu d’una manera més moderada. El 2001 s’arribà als 30.548 h, el 2005 als 34.735 h i el 2006 35.427. No cal dir que aquestes xifres demogràfiques s’han pogut assolir gràcies a una forta allau immigratòria. El municipi és un dels de major densitat de població del Vallès. En l’economia del terme es distingeixen clarament dues etapes o períodes: el tradicional, basat substancialment en l’agricultura, i l’actual, basat gairebé exclusivament en la indústria. L’abundància de terrenys d’argiles i la possibilitat de regadiu expliquen la prosperitat històrica de l’agricultura. L’agricultura produïa, sobretot, blat de moro, verdures, llegums, patates, cànem i vi. Els molins de paper, moguts per la força del Ripoll, eren antigament molins fariners d’origen medieval. També n'hi havia de batans. La transformació dels molins fariners en paperers es produí al principi del segle XVII, i a la fi del segle XIX aquesta indústria era una de les més importants de Catalunya. En època més recent aquests molins van canviar la fabricació de paper per la de cartó. Modernament, l’activitat agrícola i ramadera pràcticament ha desaparegut a favor de la indústria i dels serveis. El primer gran impuls industrial fou donat per la instal·lació de la fàbrica Uralita l’any 1909, repartida a parts iguals entre Ripollet i Cerdanyola. Al mateix temps, el Celler Cooperatiu va gaudir de força prosperitat i aplegà fins i tot pagesos dels termes veïns de Montcada i Reixac, Barberà del Vallès i Cerdanyola. El procés d’industrialització ja no es deturà i assolí el seu màxim desenvolupament en els decennis de 1960 i 1970. La indústria, en general, és molt diversificada. El sector principal és el metal·lúrgic i segueixen el sector de la construcció, el tèxtil, el de calçat i confecció, el químic i el de paper i cartó. La majoria de les indústries es concentren en polígons indutrials com el del Clot o el polígon Cadesbank, situats ambdós a tocar del Ripoll. Es fa mercat setmanal el dimecres. Pel que fa als serveis, Ripollet disposa de centres d’assistència primària (CAP) per satisfer les necessitats sanitàries del municipi. Quant a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. El terme compta amb diversos tipus d’allotjament.

La vila de Ripollet

La vila de Ripollet (79 m d’altitud) és a l’esquerra del Ripoll. Forma un continu urbà amb el poble de Cerdanyola (les dues poblacions són unides per un pont sobre el Ripoll), la vila de Montcada i Reixac i el Masrampinyo. El nucli antic, format per carrers més o menys sinuosos que segueixen el traçat d’antics camins i constituït per edificis de planta baixa o de planta i pis, és centrat per la plaça de Can Clos, la casa de la vila, l’església parroquial i el popular carrer del Sol. S'hi localitzen les entitats culturals de la població i el centre parroquial. L’església parroquial actual de Sant Esteve, que s’anomena basílica en un document del 986, és construïda damunt l’estructura romànica d’una església anterior que era, originàriament, de planta de creu llatina, però que sofrí diverses ampliacions i afegits d’altres èpoques. L’aparell de la seva façana de ponent, on hi ha una porta renaixentista, és de tipus romànic. El campanar, quadrangular, modernista, fou construït el 1892, a l’angle sud-occidental de la façana, en substitució de l’antic que es dreçava a l’angle oposat. El nou campanar, que és situat entre l’església i la rectoria, representa un dels símbols més significatius de la vila. A la dreta del riu Ripoll, formant un tot continu amb el poble de Cerdanyola, hi ha el barri de Can Tiana de la Riba (1855), damunt el punt més elevat de les terrasses de la dreta del Ripoll, la prolongació de la qual, vers el Masot, és anomenada també barri del Pont Vell. La vida cultural i esportiva de la vila és dinamitzada per diverses associacions i entitats. Hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni Local Molí d’en Rata, situat en l’antic i rehabilitat molí fariner, dedicat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni municipal. En el folklore local ocupa un lloc destacat la festa major que se celebra l’últim cap de setmana d’agost. Per Carnaval es conserva el tradicional ball de gitanes, tan popular a Catalunya, que va ser reprès el 1978. És celebrada també d’una manera notòria la festa de Sant Antoni Abat, la qual constitueix una reminiscència de l’antiga activitat agrícola. A més, se celebren les festes de la Tardor l’últim cap de setmana de setembre al barri de Can Tiana de la Riba.

Altres indrets del terme

Els barris formats a partir de la dècada del 1960, i on habita la població immigrada, són el de Can Mas o de Sant Jaume, vers el Masrampinyo, amb grans blocs d’habitatges que es construïren sense cap criteri urbanístic. El de Maragall, a l’entrada per Cerdanyola, entre el nucli vell del poble i la zona industrial del riu Ripoll, el de la Serra de la Salut, entre la carretera de Santiga i el camí de la Salut, i el de la Magdalena. Els testimonis arqueològics més antics del terme pertanyen al període neolític i foren trobats el 1929 en terrenys de la bòbila Padró (que aleshores era del terme de Cerdanyola); es tracta de dos sepulcres, amb aixovars d’una gran riquesa, que pertanyen a l’anomenada cultura dels sepulcres de fossa.

La història

Els primers pobladors de la zona pertanyien al Neolític, a la cultura dels sepulcres de fossa (3500-2500 aC), els quals van ésser seguits per altres poblaments prehistòrics, com ara els de la cultura del vas campaniforme, al Calcolític (2100-1700 aC) i els de l’època del bronze (1800-700 aC). El terme ripolletenc, prop de Montcada, ha rebut la influència de les vies romanes, com la via trajana i la via Valeria Maxi, amb traçat transversal, i la longitudinal, de Roma vers la Bètica, com també de l'estrata francisca (segle IX dC). Ripollet apareix documentat històricament l’any 982 amb el nom de Palacio Aruzido, interpretat com a palau de l’alzinar, possiblement una important explotació agrícola, a l’entron de la qual es va anar configurant el poblet medieval. Així, un document del 1124 esmenta la“parroechia scilicet s. Stephani Rivipollentis, que alio nomine Palacio Audit vocatur”. Al lloc tenia béns el monestir de Sant Cugat, que posseïa, així mateix, l’església de Sant Esteve, esmentada el 986. A partir del primer document citat predomina el topònim de Ripollet. Del 1120 és documentada l’existència del castell de Mallato, possiblement com a continuació del vell Palacio Aruzido. Les possessions del monestir de Sant Cugat a Ripollet són confirmades el 1234 pel rei Jaume I en un document que corrobora la senyoria del monestir. La jurisdicció, però, era del rei. A la fi del segle XVI Felip II de Castella concedí a Ripollet el privilegi de tenir ajuntament propi (1585). El 1716 era de la sotsvegueria del Vallès i el 1719 del corregiment de Mataró. Durant la guerra del Francès, el poble de Ripollet fou saquejat diverses vegades i el seu arxiu parroquial va ser cremat. El 1894 rebé el títol de vila. Dels esdeveniments recents, cal consignar la riuada del 1962, que causà molts danys i força víctimes.

Col·laboració: 
CMC
Llegir més...