Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer. Es doctorà en lleis, cànons i teologia. El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada. Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra. El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels col·legis de facultats. Fou tresorer de la catedral de Barcelona (1720) i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats eclesiàstiques. Felip V de Castella el nomenà inquisidor de Conca.