Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca (1944) i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona (1951) i Complutense (1952). Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general. President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística, del Diccionario griego-español i de la col·lecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins. Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero (1963), Estudios de lingüística general (1969), Lingüística estructural (1969), Fiesta, comedia y tragedia (1972, 1983), El cuento erótico griego, latino e indio (1993), Manual de lingüística indoeuropea (1996, en 2 volums), La dialectología griega (1998), El reloj de la historia. Homo sapiens, Grecia antigua y mundo moderno (2006) i El río de la literatura (2012). Membre de la Real Academia Española (1991) i de la Real Academia de la Historia (2004), rebé, entre d’altres, els premis Menéndez Pidal d’investigació en humanitats (1988), de la Fundació Onassis (1989), el Nacional de traducció (2005), Nacional de les lletres espanyoles (2012) i la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1998).