i Roger II de Sicília | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Roger II de Sicília

història hist
Comte de Sicília.
?, 1095 — Palerm, 26 de febrer de 1154

Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria. Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II (1128) i prengué el títol de rei d’Itàlia; actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília. Lluità contra l’emperador Lotari. Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne. Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint (1146-49). Creà una flota que sotmeté diverses localitats africanes (1152). Bon administrador, promulgà un codi legislatiu (1140), portà a Sicília la indústria de la seda, des de Corfú, i el conreu de la canya de sucre, de Síria. Sabé unir les cultures grega i àrab amb la normanda. La tercera muller, Beatriu de Rethel, li donà una filla pòstuma, Constança, que el succeí en el regne i es casà amb l’emperador Enric VII.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...