Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d’Andorra i el Donasà (feu del rei de Mallorca), assignats amb els dominis ultrapirinencs a l’hereu Gastó II de Foix. Participà, al costat del seu germà i al servei del rei de França, Felip VI, en la guerra contra els anglesos a Flandes (1337-38) i al Llemosí (1345) i l’acompanyà també en la campanya andalusa d’Alfons XI de Castella contra els benimerins (1443). Topà amb el bisbe d’Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu (1332-34) i tingué també dificultats amb la ciutat de Vic, les quals donaren lloc a un llarg procés (1336-55). Les qüestions amb el poble d’Alins de Vallferrera (1333) i la Parròquia d’Hortó (1339) foren resoltes mitjançant concòrdies subscrites per ambdues parts. L’homenatge prestat el 1334 a Alfons III de Catalunya-Aragó, per les possessions cerdanes, fou més tard renovat al rei Pere III, malgrat el pacte defensiu conclòs amb el seu contrincant Jaume II de Mallorca. Fou sepultat al monestir de Bolbona.