Roís de Liori

Armes dels Roís de Liori

Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori(mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.

Rodrigo fou pare de Gil (I) Roís de Liori (mort vers el 1346), gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil (II) Roís de Liori (mort vers el 1414), governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (mort vers el 1420), que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (mort vers el 1458), baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur (mort vers el 1495). Aquest, en un primer matrimoni, amb Beatriu de Montcada, a la qual vengué Riba-roja, fou pare d'Elisabet Roís de Liori i de Montcada, que aportà les senyories de Seta i Travadell i les baronies de Betxí i Gorga al seu marit, Alfons de Cardona (llurs descendents empraren alguna vegada el cognom de Roís de Liori); i d'Hipòlita Roís de Liori i de Montcada, baronessa de Riba-roja, muller de Lluís de Requesens, comte de Palamós. En un segon matrimoni tingué Gil (III) Roís de Liori i de Cervelló (mort vers el 1525). Net d’aquest darrer fou Eiximèn Roís de Liori i de Pertusa (mort el 1617), que comprà la baronia d’Alcanalí i Mosquera, que vinculà, agnatíciament, amb facultat reial, el 1616. En morir el 1766, sense fills mascles, el seu quadrinet Lluís (II) Roís de Liori i Salvador, setè baró d’Alcanalí i Mosquera, el títol passà a la segona línia, iniciada per Dídac Roís de Liori i Conchillos (mort el 1663), segon fill del primer baró, concretament al rebesnet d’aquest Dídac, Josep Roís de Liori i Izco (mort el 1728), que fou vuitè baró. Besnet d’aquest fou Josep Ruiz de Lihory i Pardines, tretzè baró. El llinatge s’extingí en morir (1968) les seves dues filles.