Autor de nombroses novel·les (La morsa, 1918; La mia esistenza d’acquario, 1919; Le donne senza amore, 1920) i comèdies (Marionette, che passione!, 1918; La bella addormentata, 1919; Tre vestiti che ballano, 1927). El seu teatre té un considerable significat polèmic i històric i constitueix, juntament amb el de Pirandello, la negació i la dissolució del teatre verista i burgès del s XIX.