Pere de Sagarriga i de Pau

(Viladamat, Alt Empordà, ? — Barcelona, 1418)

Eclesiàstic, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i compromissari de Casp.

Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat (Alt Empordà) i partidaris de la reina Sibil·la de Fortià. Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona. Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident. Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà (1409). Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne (1410-12). Estengué la seva acció pacificadora a un conflicte entre parents seus sobre el castell de Palau-saverdera i sobretot als disturbis valencians del 1411. Fou un dels vint-i-quatre elegits per la comissió executiva del parlament català (1411), càrrec que hagué de deixar per anar al parlament aragonès per tal de nomenar els compromissaris de Casp. Elegit compromissari per Catalunya, donà un vot per indivís entre Jaume d’Urgell i Alfons II de Gandia. Elegit Ferran I, fou canceller de la corona catalanoaragonesa entre el 1413 i el 1418. Quan Ferran I es decidí a anar contra el comte d’Urgell, recomanà prudència i moderació. El 1414 celebrà un concili provincial a Tarragona. En tot es remarcà pel seu seny i moderació.