i editorial Salvat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

editorial Salvat

arts gràfiques gràf
Empresa editorial fundada el 1898 amb el nom de Salvat i Fill per Manuel Salvat i Xivixell.

Amb seu al carrer Mallorca de Barcelona, fins que fou adquirida (1988) tingué un caràcter eminentment familiar. En morir el fundador (1901), n’assumí la direcció el seu fill Pau Salvat i Espasa, el qual engrandí el negoci, que passà als seus fills Pau, Santiago i Ferran (1923), els quals fins entrats els anys trenta modernitzaren a fons l’empresa i la convertiren en una de les capdavanteres del sector a l’estat tant en l’aspecte tecnològic, incorporant els darrers avenços en màquinària, com en l’aspecte comercial i de distribució de la producció. Mostra d’aquest creixement és l’augment dels actius de l’empresa, que al llarg dels primers trenta anys del segle XX es multiplicaren per sis.

El 1923 canvià la forma jurídica i passà a anomenar-se Salvat Editors. D’aquesta primera etapa són algunes de les obres de més difusió de l’editorial, entre d’altres el Diccionario Salvat Enciclopédico Popular Ilustrado (1906-14), el Diccionari de la llengua catalana (1910), la Historia del Arte (1914) i la Historia del Mundo (1926) de Josep Pijoan, la Enciclopedia Agrícola Wery (1928), el Atlas Geográfico Salvat (1928), i la Cirugia, Tratado Teórico-práctico de Patología y Clínica Quirurgicas (1925) de W.W. Keen. Cal esmentar també la publicació, al llarg d’una vintena d’anys, de Hojas Selectas. Revista Universal Ilustrada (1902), de gran rellevància en la penetració de l’editorial a Llatinoamèrica, que s’accentuà des de mitjan segona dècada del segle XX. Posteriorment creà una distribuïdora conjunta amb Gustau Gili a Buenos Aires, on també obrí la primera sucursal mericana. Els anys vint, l’exportació a Llatinoamèrica ja representava el 55% de la producció. El 1932 se segregà el negoci de l’edició del de la impressió, i amb aquest objectiu fou creada la Imprenta Hispano-Americana, SA.

L’aïllament imposats pel primer franquisme, el control estatal sobre les divises i la censura, a més de la penúria generalitzada, comportaren dificultats de les quals no es recuperà fins a mitjan anys cinquanta. Intensificà aleshores la presència a l’Amèrica Llatina, on aquests anys a la filial de Buenos Aires havia afegit les de Mèxic, Caracas, Rio de Janeiro i Bogotà. L’enciclopèdia El mundo de los niños (1958) fou el producte més destacat d’aquesta expansió. Durant aquesta dècada, l’empresa entrà amb força dins el nou model de venda dels fascicles de quiosc, d’entre els quals sobresortiren, per la seva difusió, l’Enciclopedia Monitor (iniciada el 1969) i l’Enciclopedia Salvat de la Fauna (1970-73), dirigida per Félix Rodríguez de la Fuente. Llançà també la Biblioteca Básica de clàssics universals en col·laboració amb RTVE.

De mitjan anys seixanta als anys setanta l’empresa visqué la segona gran transformació: en el vessant de la producció, clausurà la impremta a de Barcelona, que traslladà a Sant Boi i posteriorment obrí una gran planta industrial a Navarra (Gráficas Estella) l’any 1968. En la distribució, el 1964 creà Midesa (Marco Ibérica Distribución de Ediciones Sociedad Anónima) amb l’objectiu de superar les limitacions de la venda per quiosc, i, en el capítol estratègic, s’alià amb De Agostini per a iniciar l’expansió en el mercat francòfon, germanòfon i anglòfon, amb èxit divers però en tot cas discret, llevat de França on Manuel Salvat, net del fundador i capdavanter de l’operació, arribà a situar-se entre els primers editors per volum de facturació. A mitjan anys setanta, el nombre total d’empleats de Salvat arribava als 4.000.

Amb l’accelerada internacionalització i concentració del negoci editorial d’aquests anys Salvat passà de ser una gran empresa a escala estatal a una de dimensions mitjanes com a multinacional, cosa que n’afectà la competitivitat. Agreujaren la situació les mesures proteccionistes de Mèxic (1974) –el país llatinoamericà on Salvat tenia una facturació més alta– i l’amenaça d’impagament del deute extern (1982) malgrat la fundació de filials productives al mateix país, a més del creixent predomini de Planeta. Malgrat mantenir-se com un dels primers grups editorials i l’adopció de noves estratègies, com ara diverses aliances i agressives campanyes de publicitat, el 1988 Hachette adquirí Salvat Edicions, bé que mantingué el segell per a algunes de les seves seccions i productes.

En català, a més de l’esmentat Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana (1910), que en 1930 llançà una nova edició adaptada a les normes de l’Institut d'Estudis Catalans i ampliat a quatre volums, cal destacar el Costumari català (1950-56), de Joan Amades, en cinc volums, reeditat el 1982; el Salvat Català (1974-77), diccionari enciclopèdic en vuit volums, i la Història de Catalunya (1978-79), en sis volums.

Llegir més...