i Samoa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Samoa

Nom oficial deMalo Sa’olo Tuto’atasi o Samoa (sm), Nom oficial deIndependent State of Samoa (en), Altre nom deSamoa-i-Sisifo
Estat
Samoa
Nom oficial deMalo Sa’olo Tuto’atasi o Samoa (sm), Nom oficial deIndependent State of Samoa (en), Altre nom deSamoa-i-Sisifo
Pescadors de Samoa
© Corel / Fototeca.cat
Estat d’Oceania, a la Polinèsia, uns 2.400 km al N de Nova Zelanda, que comprèn la part occidental de les illes Samoa, entre les quals les de Savai’i, Upolu i els illots Apolima, Manono, etc; la capital és Apia, a l’illa d’Upolu.
Població: 
187.000 h
[est. 2012]
Extensió: 
2.785 km2

La geografia

L’agricultura és la principal activitat econòmica (40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992), però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag. El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l’exportació—, taros, mangos, alvocats, etc. La ramaderia (porcs i aviram) és destinada al consum domèstic. Hom explota també el bosc (47% de la superfície) i la pesca té importància per al consum interior. La indústria és molt poc desenvolupada (18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993) malgrat l’establiment d’una fàbrica d’articles tèxtils i una de cables el 1992, a les quals s’afegí una planta per a la fabricació de peces d’automòbils el 1995. Destaquen els productes elaborats del coco (copra, principal producte d’exportació), materials de construcció i articles de pell. Pel que fa als serveis, té importància el turisme. El 1989 la gran banca hi establí un centre offshore. El comerç exterior (productes agrícoles, especialment derivats del coco, en canvi d’articles d’equipament, aliments, béns de consum i vehicles), té lloc sobretot amb Nova Zelanda, els EUA i Austràlia i arrossega un gran dèficit, només eixugat en part pel turisme, la tramesa de divises per part de treballadors samoans emigrats i l’ajut extern (especialment de Nova Zelanda). La unitat monetària és el tala o dòlar de Samoa. Hi ha uns 2 000 km de carreteres. A Apia hi ha el port i l’aeroport internacional de Fateolo. Amb una renda per habitant de 1 170 dòlars (1996), Samoa és un dels països més pobres del Pacífic. El deute exterior, el fort creixement demogràfic i la dependència de l’agricultura (afectada per les fluctuacions dels preus en els mercats internacionals i pels ciclons que periòdicament devasten l’illa) són alguns dels factors associats a aquest subdesenvolupament. La població és formada per polinesis (88%), euronesis (10%) i europeus (2%) i és acusadament rural (80%). La densitat és mitjana (67,5 h/km2), però el poblament és molt concentrat a l’estreta plana litoral en forma de petits pobles principalment a la costa nord-oest d’Upolu, que és l’illa més poblada (agrupa prop de les 3/4 parts de la població) i on es troba la capital. Malgrat la forta emigració, la població augmenta ràpidament (21‰ l’any 1997). Són llengües oficials el samoà i l’anglès. La població és majoritàriament protestant, i hi ha una minoria catòlica (22%). Independent des del 1962, segons la convenció constitucional del 1960 el poder legislatiu resideix en una assemblea (Fono) de 49 membres elegits per sufragi universal cada cinc anys (47 d’elegits pels caps dels clans i dos per la població d’origen europeu); aquesta cambra es renova cada tres anys. El cap d’estat serà elegit pel legislatiu per cinc anys un cop hagi mort l’actual cap d’estat vitalici. El primer ministre és nomenat per aquest amb la indispensable aprovació de l’assemblea. La defensa i les relacions exteriors són delegades a Nova Zelanda. Samoa és membre de l’ONU, del Commonwealth, del Forum i de la Comissió del Pacífic del Sud.

La història

La Samoa Occidental fou administrada per Alemanya fins el 1914, que forces de Nova Zelanda l’ocuparen. El 1919 la Societat de Nacions atorgà un mandat a Nova Zelanda per a administrar-la. Acabada la guerra del Pacífic, la Samoa Occidental esdevingué un territori sota la tutela de l’ONU, del qual Nova Zelanda tenia l’administració (1946). El 1961 fou aprovada la independència en un plebiscit. L’1 de gener de 1962 la Samoa Occidental es proclamà el primer estat sobirà independent de la Polinèsia, i ingressà (1970) al Commonwealth, amb Malietoa Tanumafili II com a cap d’estat vitalici. El 1979 l’oposició s’organitzà en el Partit per a la Protecció dels Drets Humans (PPRH), que el 1982 guanyà les eleccions.El HRPP es mantingué en el poder en les diverses convocatòries des del 1982. Tanmateix, les dificultats en l’aprovació dels pressupostos obstaculitzaren repetidament la seva política i foren el motiu de la dimissió de dos primers ministres. En les eleccions del 1988 el HRPP i el Christian Democratic Party (CDP) obtingueren el mateix nombre de representants, i només la defecció d’un membre del CDP pogué decidir el nou govern, compost novament per membres del HRPP. Un bon nombre de societats estrangeres presentaren els darrers anys sol·licitud de domiciliació al país, que esdevingué un paradís fiscal. Samoa resultà molt afectada pel pas del cicló Olga, el febrer del 1990. El primer ministre Tofilau Eti Alesana mantingué el seu càrrec després de les eleccions de l’abril del 1991, que donaren una clara victòria al PPRH. Encara que per menys diferència, aquest partit tornà a guanyar en les eleccions d’abril del 1996 (la legislatura havia estat ampliada pel govern, no sense protestes, de tres a cinc anys), de manera que Alesana continuà encapçalant el govern. Les catàstrofes naturals, particularment el cicló Val del desembre del 1991, afectaren negativament l’economia del país, que a partir del 1995 mostrà signes clars de recuperació. La reforma de la constitució, portada a terme al juliol del 1997, significà el canvi de denominació de l’estat, que abandonà el nom de Samoa Occidental i passà a anomenar-se Samoa. El primer ministre, Tofilau Eti Alesana, continuà en la seva tasca de convertir les illes en destí turístic, a la vegada que desregulava el sector financer per atreure inversions. Al novembre del 1998, el primer ministre hagué de dimitir a causa d’una greu malaltia i deixà el seu càrrec a Tuila'epa Sailele Malielegaoi, ministre de finances. El nou primer ministre inicià una intensa campanya per a aclarir recurrents acusacions per corrupció durant l’administració del seu antecessor. L’any 2000 dos exministres foren condemnats a mort per l’assassinat d’un polític. Posteriorment les sentències foren commutades. Al març del 2001 el PPHR guanyà les eleccions legislatives, i Tuila'epa Sailele Malielegaoi fou designat primer ministre en el seu segon mandat. El 2002 Nova Zelanda es disculpà formalment pels abusos comesos en època colonial. El 2004 Austràlia subvencionà la modernització de la policia. L’impuls del turisme en les darreres dècades per tal de reduir la dependència dels sectors tradicionals de l’agricultura i la pesca (limitades pels freqüents ciclons) no ha aconseguit disminuir gaire els elevats índexs d’atur ni frenar l’emigració dels samoans, les trameses de divises dels quals són bàsiques en la renda del país. L’any 2005 nasqué el Partit Samoa, fundat per Su'a Rimoni Ah Chong, un exauditor general que dimití després de denunciar la corrupció del govern. En les eleccions del 2006, tornà a guanyar el partit en el poder, el Partit per la Protecció dels Drets Humans (HRPP). Al maig del 2007 morí el cap d’estat Malietoa Tanumafili III, que detenia un càrrec vitalici, i fou substituït per Tupua Tamasese Tupuola Tufuga, per un mandat de cinc anys. Al setembre del mateix any, es creà un comitè compost per membres de la Samoa independent i de la Samoa americana per coordinar les seves polítiques amb vista al futur. Al final del 2008 es féu públic un informe que afirmava que l’economia samoana havia estat menys dependent de les remeses internacionals que els anys precedents.

Llegir més...