i Joan Santamaria i Munné | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Santamaria i Munné

Joan Santamaria i Munné
© Fototeca.cat
literatura lit
Novel·lista.
Lleida, Segrià, 1887 — Barcelona, Barcelonès, 1955

Interromputs els estudis de medicina, es graduà en dret i exercí d’advocat, i fou jutge a Barcelona. Com a jurista, publicà Formulari jurídic català (1934). La seva obra narrativa s’inicià amb les quatre sèries de Narracions extraordinàries (1915-22), influïdes per Edgar Allan Poe. Continuador dels corrents novel·lístics modernistes, la seva obra, de valor desigual, es caracteritza per l’ús desbordant d’una imaginació tendent al grotesc i al macabre, pel seu humor directe i per l’estil plàstic i imatjat fins a l’abarrocament. És autor de la trilogia Memòries del doctor Verdós, de la qual aparegueren només dos volums, Ma vida en doina (1925) i L’apòstol (1927), les quals, amb Quatre titelles i un ninot (1926), La filla d’en Tartarí (1926, Premi Fastenrath 1928) i Adam i Eva (1936), li proporcionaren un gran èxit popular. És autor, també, d’una sèrie de reportatges sobre les comarques i les ciutats de Catalunya per a La Publicitat, que aplegà en tres volums de Visions de Catalunya (1926-29) i que continuà amb Visions de Mallorca (1935). Deixà inèdits el drama Ramon Cabrera i la novel·la La roda de la Fortuna. Del 1956 al 1987 hom concedí el premi Joan Santamaria a obres de narració i teatrals.

Col·laboració: 
JCV
Llegir més...