marquesat de Santa Maria de Barberà

Títol concedit el 1702 a Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí, senyor de Santa Maria de Barberà.

Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra. L’Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà (AMSMB), propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). Conté documents que van del segle X al segle XVIII. Sobresurten els prop de 10.000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull, a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lul·liana de Barcelona. El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313 i donat a conèixer per Francesc de Bofarull i Sans el 1894, es troba a l’AMSMB per raons de descendència dels Llull medievals. L’arxiu conserva també abundant documentació dels llinatges catalans (Pinós, Copons, Barberà, Manresana, Boixadors, Santcliment, Sentmenat) i de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina (Desbosc, Llull, Gualbes, entre d’altres) i de la noblesa mallorquina (Sureda, Santmartí), cosa que el converteix en l’arxiu nobiliari més important de Catalunya. El 1986 la Generalitat de Catalunya declarà l’arxiu bé d’interès cultural. Al juny del 2013 el marquès de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar signaren un conveni pel qual es feia efectiva la cessió del fons de pergamins de l’AMSMB, les còpies digitalitzades dels quals es posaren a l’abast del públic al juliol del 2016 amb motiu de la presentació de l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt.