i Santa Perpètua de Mogoda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Santa Perpètua de Mogoda

Nom adoptat el 1937 per al municipi dePerpètua de Moguda
Municipi
Vallès Occidental
Nom adoptat el 1937 per al municipi dePerpètua de Moguda
Santa Perpètua de Mogoda
© Fototeca.cat
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al Besòs.
Població: 
25.048 h
[2009]
Extensió: 
16 km2

Situació i presentació

El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans; a migdia amb Montcada i Reixac; a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental. Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua. Els desnivells màxims de les carenes que limiten les rieres oscil·len entre els 15 i els 20 m.

El terme comprèn els pobles de Santa Perpètua de Mogoda, cap de municipi, i Santiga, la caseria de Mogoda i les urbanitzacions de la Florida, Can Folguera, i Terrablanca. Quant a les comunicacions, destaquen com a principals vies la C-59 de Santa Perpètua a Moià i l’Eix Transversal passant per Caldes de Montbui, i l’autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que travessa el terme de SW a NE amb accés al municipi en el punt on enllaça amb les carreteres C-59 i la variant de la carretera de Sabadell a Mollet. Altres vies destacables són les carreteres de Sabadell a Santa Perpètua, que travessa el terme en direcció W-E, la de Polinyà i Sentmenat i la C-155 de Sabadell a Granollers. També hi ha la línia de ferrocarril Barcelona-Ripoll, que té un baixador a la urbanització de la Florida i la d’enllaç Papiol-Mollet.

El 1937 Santa Perpètua de Mogoda canvià el seu nom pel de Perpètua de Mogoda.

La població i l'economia

Entre els anys 1365 i 1370 la població (perpetuencs o perpetuïns) tenia 32 focs i l’any 1717 havia assolit els 50. La població va créixer durant aquest segle i el següent; així, el 1830 hi havia 710 h i 1.547 el 1857. A la primeria del segle XX hi havia 1.742 h, que havien augmentat fins a 2.227 h el 1930. A partir de la dècada del 1960 el creixement demogràfic, degut sobretot a la immigració, fou notable: 3.618 h el 1960 i 8.217 h el 1970. El 1981 els habitants censats eren 13.549 h i 16.792 h el 1991. Durant el decenni del 1990 continuà la tendència positiva, de manera que el 2001 se superà la xifra dels 19.000 h i s’arribà a 19.235 h i el 2005 a 21.409 h.

Santa Perpètua fou tradicionalment una població agrícola, però, com la majoria de municipis vallesans, ha experimentat una forta davallada de les activitats del camp a conseqüència de l’expansió de la indústria i, més recentment, del comerç i els serveis. El creixement urbà i industrial ha anat fent desaparèixer gairebé totes les terres conreades, entre les quals destaquen les dedicades als cereals, especialment l’ordi. La cria de bestiar havia tingut una remarcable importància, amb rendiments de nivell europeu, però durant el darrer decenni del segle XX disminuí notablement.

La indústria ha fet grans progressos: de les petites manufactures familiars i de les empreses petites s’ha anat passant a mitjanes i grans empreses, algunes de les quals lligades a multinacionals. Els sectors més importants són el del metall, el del cautxú, el químic, el plàstic, el paper i les arts gràfiques, el tèxtil, el calçat, la fusta i els mobles, etc. Les principals indústries es dediquen a la fabricació de teixits i filatures, confecció, tints i pintures, productes químics, elèctrics i plàstics, foneries i acabats de coure i d’acer, maquinària i estampacions metàl·liques, prefabricats de formigó i de ciment, construcció, fabricació de sabons, de condicionadors d’aire, productes alimentaris i de farmàcia. La majoria d’aquestes indústries es concentren en polígons industrials com el de la Florida, les Pereres, Can Bernades Sobirà, Gallecs, Can Vinyals, Ca n’Oller, Santiga; Urvasa, Can Roca i de les Minetes, entre d’altres.

Pel que fa als serveis, Santa Perpètua disposa d’un centre d’assistència primària (CAP) per cobrir les necessitats sanitàries. Quant a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius. El municipi disposa d’allotjaments. Se celebra mercat setmanal el dijous.

El poble de Santa Perpètua de Mogoda

El poble de Santa Perpètua de Mogoda (74 m d’altitud i 15.874 h el 2005), situat a la riba dreta de la riera de Caldes, és travessat per la carretera de Sabadell a Mollet. El centre del nucli antic conserva cases d’un o dos pisos amb les característiques de la ruralia. Les construccions que s’hi han fet durant els darrers anys del segle XX han fet desaparèixer aquell aspecte tradicional. L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda, documentada el 998, era en construcció el 1144, quan fou feta una deixa testamentària per a les seves obres. El 1178 fou solemnement consagrada pel bisbe Bernat de Barcelona. Conserva la capçalera del segle XI, romànica, de tres absis disposats en forma trevolada, amb un cimbori en el creuer. A l’exterior aquesta capçalera és envoltada de construccions paràsites. El campanar, de planta quadrada, també és del segle XI, segons Puig i Cadafalch i, segons aquest mateix autor, la nau dataria del segle XII, bé que posteriorment hagi estat molt reformada. Es conserva dins l’església la còpia d’una pintura sobre taula, que explica episodis de la vida i martiri de santa Perpètua, l’original de la qual és al Museu Diocesà de Barcelona i pertany a un gòtic primerenc o gòtic lineal.

El poble disposa de diverses entitats que es dediquen a la difusió de la cultura i l’esport. Hi ha un centre parroquial, amb una sala de teatre construïda el 1950. També hi ha el Museu Municipal, dedicat a l’arqueologia i l’etnologia.

De les tradicions conservades destaquen, la festa de Sant Antoni, que se celebra el primer diumenge de febrer i la festa major d’hivern, el 7 de març. El mateix mes hi ha la festa de l’Arbre a Santiga. La festa de Sant Joan, pel juny, se celebra a l’ermita de Santiga. La festa major d’estiu de Santa Perpètua és el primer cap de setmana de setembre.

Altres indrets del terme

El poble de Santiga (20 h el 2005) és situat a ponent del cap de municipi, en la vall de Santiga i vora la carretera de Sabadell. El lloc de Santa Maria Antiga és documentat el 983 i l’església el 994 (ecclesiola Maria Antiqua). Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193. El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició del sobirà, esdevingué castell termenat. El poble de Santiga fou agregat al municipi de Santa Perpètua a mitjan segle XIX. L’església parroquial, que és sufragània de la de Santa Perpètua, dedicada a Santa Maria, fou reformada el 1573 i conserva només de l’obra romànica la base del campanar, de planta quadrada. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.

La caseria i antiga quadra de Mogoda (5.383 h el 2005) és situada a la riba esquerra de la riera de Caldes, aigua amunt de Santa Perpètua, vora la urbanització de la Florida.

Cal destacar les urbanitzacions de Can Folguera, la Florida i Terrablanca, a tocar del nucli de Santa Perpètua. Al terme hi ha encara algunes masies com Can Barnús, Can Bernades Vell, Can Bernat, Can Colomer, Ca n’Oller, Can Rovira, Can Sabau o Can Xiol.

En el camp de l’arqueologia, a part de nombroses troballes per tot el terme de les diferents cultures prehistòriques del país, es destaca especialment, del Neolític, el sepulcre de fossa de Can Vinyals, amb quatre enterraments successius, que fou excavat per membres del Museu de Sabadell i de la Universitat Autònoma de Barcelona. És exposat al Museu Municipal. Fou trobat al terme de Santa Perpètua un pedró amb una inscripció en caràcters ibèrics, conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, del qual hi ha una còpia al Museu Municipal. També són d’interès els vestigis arqueològics que aparegueren en excavar el subsol del presbiteri de l’església de Santa Perpètua, fragments de teules romanes, trossos d’estuc i bocins de terra sigillata. Tot això, barrejat amb fragments d’ossos, sembla que hi havia estat traslladat d’un altre indret. Aquestes peces i fragments són exposats al susdit Museu Municipal, al qual és vinculat el Grup Pro Arqueologia i Història. El 1984 es va descobrir la base d’un absis paleocristià (segle IV) que confirma l’antiguitat del temple.

La història

La població té precedents molt antics i la parròquia és dedicada a santa Perpètua, martiritzada a Cartago l’any 203. El topònim Mogoda, d’arrel no llatina, probablement es remunta a un antropònim d’origen germànic, establert a l’alta edat mitjana; menys segur és que sigui d’origen preromà.

El lloc de Mogoda és documentat l’any 990 en una permuta entre Mir Vendrell i l’abat de Sant Cugat; el 998 el monestir vallesà fa una altra permuta de terres i cases, aquesta vegada amb Ènnec Bonfill; en aquest segon document s’esmenta l’església de Santa Perpètua, situada al lloc de Mogoda. Per ambdues operacions, el monestir de Sant Cugat obtingué béns a Mogoda, que li són confirmats per un privilegi del papa Silvestre II, atorgat el 1002. L’església de Santa Perpètua, però, com que no és confirmada al monestir en aquest privilegi, tot i que ja existia puix que és documentada anterioment, no li devia pertànyer. El 1434 la cartoixa de Montalegre adquirí la jurisdicció i els delmes de la quadra de Mogoda, a la qual pertanyien les parròquies de Santa Perpètua, Sant Fost, Cabanyes i Martorelles. Un dels fets històrics esdevinguts al terme del qual hom guarda memòria és la batalla del 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perdé el francès.

Col·laboració: 
CMC
Llegir més...