i Santcliment | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santcliment

Armes dels Santcliment

genealogia geneal
Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers vinculat des del s. XIII a Lleida i a Barcelona.

La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment (mort després del 1292), que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs (Segrià) i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell (Urgell). Al s. XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma (Ribera d’Ebre), aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el 1398. Havien esdevingut una de les principals famílies lleidatanes. El ciutadà de Lleida Francesc de Santcliment (mort abans del 1344) estigué al servei de Pere el Cerimoniós, el qual l’envià d’ambaixador a Avinyó (1336) i com a defensor de la Vall d’Aran enfront del bisbe de Comenge. Obtingué terres a Sardenya i fundà a la seu de Lleida la capella de la família. El seu fill Pere de Santcliment (mort el 1405) fou canceller de la universitat (1387-1403); canonge, el 1399 el capítol l’elegí bisbe de Lleida, però l’elecció fou revocada per Benet XIII. Un altre fill, Francesc de Santcliment (mort després del 1414), serví el rei a Sardenya, anà a trobar el príncep de Gal·les en nom del rei Pere i encara actuà al costat del futur Joan I, aleshores duc de Girona. Exercí a Lleida els càrrecs de paer (1380) i de veguer (1413). El seu fill Bernat de Santcliment (mort després del 1475) sostingué un llarg plet contra el capítol de Lleida per les terres de Montagut (1432-54), plet que finalment perdé. Lluità durant la guerra contra Joan II i fou paer el 1467. El 1515 no posseïen ja ni Alcarràs ni Sarroca ni Lladercans, fet que reflecteix llur decadència. La branca de Barcelona esdevingué, a la baixa edat mitjana, una de les més importants de la ciutat, tant pels seus membres ciutadans honrats o mercaders com pels de la petita noblesa. El primer personatge destacat sembla ésser Pere de Santcliment, qualificat per Jaume I d’"escrivà nostre”; després ho fou de l’infant Pere, mentre un Jaume de Santcliment, potser germà seu, era afavorit pel rei amb l’escrivania de la batllia de Barcelona. Des dels primers decennis del s. XIV aparegueren al Consell de Cent i tingueren càrrecs municipals: el primer membre que fou conseller fou Francesc de Santcliment el 1325. Llurs descendents arribaren a ésser cavallers i senyors de Badalona gràcies a llurs serveis a la monarquia. A la fi del s. XIV una branca enllaçà amb els Burguès, senyors de la torre Burguesa de Viladecans, que imposaren llur cognom: Pere de Santcliment fou pare de Francesc Burguès; fills d’aquest i d’Elionor de Casa-saja i Massot foren Galceran Burguès de Santcliment i de Casa-saja (pare de Francesc Burguès i Sestrada) i Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja, que concertà l’enllaç del seu hereu Pere Joan de Santcliment amb Aldonça, filla de Pere de Santcliment, cavaller i mestre racional de la cúria reial, unint així dues branques de la família.

Els Santcliment a partir del s. XVI

Fills d’aquest matrimoni foren Pere Joan de Santcliment i de Santcliment (pare de Mateu de Santcliment i Pujades, que obtingué el privilegi de cavaller el 1544 i deixà descendents) i Francesc de Santcliment i de Santcliment (mort el 1537), que també obtingué el privilegi de cavaller i es casà amb Beatriu de Corbera i de Santacoloma, que li aportà la baronia de Llinars i el castell del Far (llurs descendents, cognomenats Corbera o Corbera-Santcliment, adquiriren per enllaç amb els Castellet la baronia d’Altafulla i s’extingiren a la primeria del s. XVIII, i en recolliren l’herència els Rubí, marquesos de Rubí). Un cavaller, Guillem de Santcliment (mort vers el 1515), es casà amb Joana d’Hostalric-Sabastida i Llull, filla del vicealmirall i veguer Joan de Sabastida i d’Hostalric, i tingueren tres fills: Joan de Requesens, òlim de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (mort vers el 1539), alcaid del castell de Salses, que es cognomenà així com a hereu d’una germana de la seva mare, vídua de Dimes de Requesens, pare de Guillem o Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (mort a Praga el 1608), comanador de Moratalla (Múrcia) a l’orde de Sant Jaume, que es distingí a la batalla de Lepant (1571) i fou ambaixador a Flandes i davant l’emperador; Guillem de Biure, òlim de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (mort vers el 1520), cognomenat així pel seu enllaç amb Cecília de Biure (pares d’Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi Desvalls, mort sense fills); i Frederic de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida (mort vers el 1533), que fou governador de Menorca i avi de Frederic de Santcliment i Pujades, mort sense successió vers el 1609.

Col·laboració: 
EDG / CBG
Llegir més...