i Sarriera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sarriera

Armes dels Sarriera

història de la medicina hist med i cirurgia cir
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.

Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera (qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac) i Berenguer Sarriera, qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat. Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó contra diversos nobles instigats pels comtes de Foix, que pretenien les baronies de Montcada i de Castellvell. Amb Berenguer la cirurgia catalana assolí un prestigi internacional (cap al 1305 el nunci del papa a Anglaterra es feu tractar per ell d’un desllorigament del maluc que no li havien guarit els metges d’Anglaterra, ni de França, ni de Montpeller, empresa en la qual reeixí). Els seus fills Arnau Sarriera i Bernat Sarriera foren cirurgians de Pere el Cerimoniós. El primer fou enviat el 1337 a assistir el conseller reial Ferrer d’Abella, que era malalt i pres en poder del rei de Castella. L’altre, Bernat, prengué part en l’expedició que el rei feu contra Castella el 1357. Fou examinador reial. El rei premià els seus serveis donant-li les terres de Quart i Palau-sacosta, on construí un castell que encara existeix.

Col·laboració: 
ACP
Llegir més...