Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l’any 1923. Es doctorà el 1931. Fou cap clínic de l’Institut Mental de la Santa Creu i de l’Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l’Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d’Higiene Mental de Barcelona. Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona. Fou president del Primer Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana (1970). A Viena estigué al costat de Freud i dels seus col·laboradors; ha aprofundit la psicoanàlisi amb criteris antropològics.