Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis. Professor a Basilea (1935-53), fou un dels capdavanters de la Formgeschichte, després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica. Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift, accentuà la responsabilitat social i política dels cristians. Obres: Der Rahmen der Geschichte Jesu (‘El marc de la història de Jesús’, 1919), Die Verkündigung der Kirche in der Welt (‘La proclama de l’Església en el món’, 1944).