Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid (1969). Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia. Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor (1962-68), després com redactor en cap (1968-81) i finalment com a director (1981-93).
D’entre les seves obres es destaquen: Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato (1961), Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española (1961), Arniches y el habla de Madrid (1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969), Gramática esencial del español (1972), Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española (1986), Estudios de lexicografía española (1987), Diccionario del español actual (1999) i Diccionario fraseológico documentado del español actual (2004). Revisà l’edició del Diccionari castellà-català (1985) d’Enciclopèdia Catalana.
Fou membre de la Real Academia Española des del 1980, on fou assessor de l’Instituto de Lexicografía (2000-12). Entre altres distincions, li fou concedida la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1999) i el Premio Internacional Menéndez Pelayo (2015).