i Lluís Segalà i Estalella | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Segalà i Estalella

Història    Lingüística i sociolingüística
història hist i filologia filol
Hel·lenista.
Barcelona, 1873 — Barcelona, 1938

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla (1899) i, posteriorment, a Barcelona (1906-38). També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans (1911). Dirigí col·leccions de clàssics grecs i llatins (de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca scriptorum Graecorum et Romanorum cum ibericis versionibus). Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció era el mitjà més idoni per a superar aquesta situació (que analitzà en un notable discurs d’obertura del curs acadèmic 1916-17 a la Universitat de Barcelona). D’aquest punt de vista és fruit la seva important tasca de traductor, sobretot al castellà. Les versions castellanes d’Homer, model de laboriositat, rigor filològic i fidelitat, són encara actualment l’esforç més remarcable i vàlid globalment de traducció dels clàssics en aquesta llengua. També traduí Hesíode, Museu (en català) i deixà escrita una Gramática del dialecto eólico.

Col·laboració: 
CMi
Llegir més...