Afiliat (1931) a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre. Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà. Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 (des del 1947 com a director del Col·legi Politècnic de Sant Josep, a Alacant). Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis, de qui era molt pròxim. Del 1954 fins a la jubilació (1981) treballà en una caixa d’estalvis. És autor de les novel·les Luz y niebla (1950), Rosana Beltrán (1956, premi València), Pantano (1966), Tabarca (1973) i Tras los pasos de Barrabas (1982). També escriví els contes Otras vidas, otros mundos (1974) i pòstumamament es publicà Martín, el leproso y otros cuentos (1996). També és autor de llibres de lectura infantil per a l’editorial Aitana, de l’anecdotari Historias de mi pueblo (Tárbena) (1981) i de Historia de Tárbena (1992). Obtingué també el primer premi en prosa dels jocs florals d’Alacant amb el tríptic Chapí-Azorín-Miró (1953) i el 1973 el premi de teatre del Institut d’Estudis Alacantins per la comèdia dramàtica La huella. Col·laborà en diaris i revistes valencians.