i Francisco Silvela y de Le Vielleuze | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francisco Silvela y de Le Vielleuze

història hist
Polític castellà.
Madrid, 15 de desembre de 1845 — Madrid, 29 de maig de 1905

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim (1869) i amb Cánovas (1877); net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora (1840), i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín. Milità sempre en el partit conservador. Fou ministre de la governació (1879) i de gràcia i justícia (1885) i altre cop de governació (1890-91). En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” (1899), arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran i Bas, Polavieja i Fernández Villaverde. L’any 1903 es retirà de la política i cedí el pas a Antonio Maura en el lideratge del partit conservador. Home culte i esperit fi, fou un orador disert i un escriptor de qualitat, l’obra del qual, en gran part periodística (és seu l’article Sin pulso, referit a Espanya i que aparegué el 1898), resta dispersa.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...