El seu cap era de nomenament governamental i era procurador en corts nat. Aquest sindicat menà una dura lluita contra els sindicats democràtics. El 1956 semblà que volia democratitzar-se, a partir d’uns greus disturbis a Madrid i d’un congrés posterior a Conca, però fou substituït, el 1965, per un altre sindicat oficial i obligatori: Asociaciones Profesionales de Estudiantes. Alguns dirigents del SEU assoliren posteriorment alts càrrecs polítics.