i Rodolf Sirera i Turó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Rodolf Sirera i Turó

Teatre
teatre teat
Autor teatral.
València, 26 de març de 1948

El 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar El Rogle, grup que adoptà una actitud molt radical i que només actua en català. Dirigeix i, sobretot, escriu, sovint en col·laboració amb el seu germà Josep Lluís. El seu teatre adopta una actitud crítica i posa en qüestió la Renaixença valenciana (Homenatge a Florentí Montfort, 1971) o la repressió de l’última postguerra: Plany en la mort d’Enric Ribera (1975). Ha escrit, amb el seu germà, una trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració i Cavalls de mar (1989, premi de la Crítica Serra d’Or). Altres obres seves són: Tres variacions sobre el joc del mirall (1977), Arnau (1978), Bloody Mary Show (1980) i La primera de la classe (1985). Posteriorment ha publicat amb J.L.Sirera el teatre complet de Faust Fernández Casajuana (1993) i d’Escalante (1995), La partida (1989), el llibret de l’òpera El triomf de Tirant (1991) i La ciutat perduda (1993). En solitari: La caverna (1993) i Maror (1994). També ha estrenat una traducció i adaptació del monòleg d’A.Camus La caiguda (2002), dirigida per C.Alfaro i interpretada per Francesc Orella, i les obres La princesa del desert (1995); Punt de fuga (1999), premi Cavall Verd Jaume Vidal Alcover de Teatre l’any 2000; Silenci de negra (2000), escrita a quatre mans amb J.Ll.Sirera Turó, i Raccord (2005), dirigida per C.Portaceli al Teatre Nacional de Catalunya. Ha exercit la crítica i ha efectuat diversos treballs d’investigació i nombroses activitats pedagògiques. Ha escrit també la novel·la curta El company de viatge (1977). Fou director de música, teatre i cinema de la conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana durant el mandat socialista (des del 1984). En 1990-93 fou director gerent del Teatre Principal de València i en 1993-95 cap del Servei de Cinematografia i Mitjans Audiovisuals de la Generalitat Valenciana.

Llegir més...