L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entrà en vigor el 10 de gener de 1920. La seva finalitat fou el manteniment de la pau mitjançant la solució pacífica dels conflictes i el desenvolupament de les relacions internacionals. Malgrat ésser propugnada pel president Wilson (punt catorzè del seu missatge del 1918), els EUA, en no ratificar el tractat de Versalles, no arribaren a formar-ne part. Integrada inicialment per 41 estats, el 1925 s’hi incorporà Alemanya, i el 1934, amb l’admissió de l’URSS, arribà a tenir 59 estats membres. Els seus òrgans bàsics eren l’assemblea, el consell i el secretariat. Hi eren associats altres organismes, com l’OIT i el Tribunal Internacional de Justícia. Malgrat les esperances que suscità, no fou capaç de resoldre els greus problemes internacionals en els anys que precediren la Segona Guerra Mundial, que no pogué evitar. Després de la retirada del Japó i d’Alemanya (1933), es mostrà inoperant davant la guerra italoetiòpica (entre dos estats membres), la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i l’escalada imperialista de Hitler. En canvi, expulsà l’URSS per la seva agressió a Finlàndia (1939). La darrera assemblea se celebrà per l’abril del 1945, i s’hi acordà la dissolució i la transmissió de funcions a l'Organització de les Nacions Unides.