i Vicenç Solé i de Sojo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicenç Solé i de Sojo

història del dret hist dr i poètica poètica
Poeta i jurista.
Barcelona, 1891 — Barcelona, 1963

Era doctor en dret i en filosofia i lletres. Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat. Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts (1932). Publicà La branca nua (1927), L’ombra dels marbres (1947), amb data del 1936, Estances (1957) i Poema de Rut. La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats. S'exilià el 1936 i col·laborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco.

Llegir més...