El 1911 anà a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda. Entre el 1922 i el 1925 pintà a Ceret (Vallespir) dues-centes natures mortes i paisatges amb una tècnica propera al fauvisme, però amb colors més sobris i no tan vitalistes. De retorn a París, pintà la famosa sèrie dels Escolans (1927). La seva pintura, reflex del seu temperament turmentat, és al marge de les troballes fauves i cubistes, bé que té certes influències de l’expressionisme. En la seva obra les formes són molt simples i es distorsionen exageradament per aconseguir un resultat angoixant, i fa que el color sigui el protagonista de la pintura. Cal destacar La natura morta de les arengades (1916, col·l. Katia Granoff, París), El gall (1926, Art Institute, Chicago) i Dia de vent a Auxerre (1939, Phillips Gallery, Washington).