L’any 1873 assumí el control de pràcticament totes les refineries nord-americanes. El 1882 constituí la Standard Oil Trust, que controlava tant el refinatge del petroli i el transport per ferrocarril com oleoductes arreu dels EUA. Deu anys després de la seva constitució, els tribunals d’Ohio sentenciaren la dissolució del trust, però aquest continuà funcionant per mitjà de la Standard Oil of New Jersey. El 1911, en virtut de les lleis antitrust, la Standard Oil com a tal fou oficialment dissolta, i les seves activitats, repartides entre 33 filials, bé que, malgrat tot, continuà actuant com a grup homogeni. A més del mercat nord-americà, penetrà a Veneçuela i a l’Orient Mitjà, i fins i tot aprofità la NEP per a obtenir el petroli soviètic. En la seva expansió competí amb la Royal Dutch-Shell, amb la qual establí un acord per a repartir-se el mercat mundial (1926), amb una clara preponderància de les societats de la Standard.
Entre les societats en què la Standard Oil es dividí l’any 1911, destaquen la Standard Oil of California, actualment Chevron, amb seu a San Francisco; la Standard Oil of Indiana, posteriorment Amoco, amb seu a Chicago i adquirida , com també la Standard Oil of Ohio, per British Petroleum; la Standard Oil of New Jersey, que canvià el nom pel d'Exxon Corporation (Nova York); i la Standard Oil of New York, posteriorment Mobil Oil (Nova York), que, en fusionar-se el 1999 amb Exxon, creà la primera empresa energètica del món (Exxon Mobil Corporation).