Richard Strauss

(Munic, 11 de juny de 1864 — Garmisch, 8 de setembre de 1949)

Richard Strauss en un retrat de Max Liebermann

© Fototeca.cat

Compositor i director d’orquestra alemany.

Estudià a Munic i amplià els seus coneixements amb Hans von Bülow. Actuà com a director d’orquestra a la cort de Munic (1896) i a Berlín (1898) i fou director general de l’Òpera de Viena des del 1919 fins al 1924. En la seva primera etapa de compositor intentà de donar forma al concepte de perfecció en una sèrie de poemes simfònics derivats de la música de programa. La fantasia simfònica en Aus Italien (1886), de caràcter descriptiu, és seguida per Don Juan (1889), brillant tècnicament i d’un gran impuls vital, i Tod und Verklärung (‘Mort i transfiguració’, 1889) d’esperit religiós. La seva sèrie d’obres orquestrals comprèn el sarcàstic Till Eulenspiegel (1895) i el nietzscheà Also sprach Zaratustra (‘Així parlà Zarathustra’, 1897), l’idealista Don Quixote (1897), en forma de tema i variacions, Ein Heldenleben (‘Una vida heroica’, 1898), poema profundament pessimista, la Sinfonia domestica (1904), obra autobiogràfica, i la descriptiva Eine Alpensinfonie (‘Simfonia dels Alps’, 1915). Durant quasi tres decennis conreà la música de programa, en la qual emprà la gran tècnica orquestral, sense allunyar-se del llenguatge tonal. En el camp dramàtic es mostrà molt audaç, especialment en Salomé (1905), amb text d’O. Wilde, obra en la qual portà a les seves últimes conseqüències el llenguatge cromàtic wagnerià. Amb Elektra (1908) inicià la col·laboració amb l’escriptor austríac Hugo von Hofmannsthal; crearen conjuntament sis obres. Amb Der Rosenkavalier (‘El cavaller de la rosa’, 1911) i Ariadne auf Naxos (1916) tornà al llenguatge tonal. Després d’aquesta obra perfecta escrita a la manera del segle XVIII aparegueren Die Frau ohne Schatten (‘La dona sense ombra’, 1919), Intermezzo (1924), Arabella (1933), Die schweigsame Frau (‘La dona silenciosa’, 1935) i finalment Capriccio (1942). Strauss compongué nombrosos lieder, dels quals destaquen els Vier letzte Lieder (‘Les quatre últimes cançons’, 1948) per a soprano i orquestra, que foren el seu comiat del món musical un any abans de morir.