i Susqueda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Susqueda

Ajuntament de Susqueda (Selva) i el Far al fons
© Fototeca.cat
Municipi de la Selva, a la vall del Ter, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Collsacabra.
Població: 
130 h
[2009]
Extensió: 
51 km2

Situació i presentació

Limita al N amb el terme de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), al NE amb Amer, a l’E amb la Cellera de Ter, al SE i S amb Osor, al SW amb Sant Hilari Sacalm i a l’W amb Rupit i Pruit (Osona).El Ter passa profundament encaixat entre la serra de Sant Benet (1 149 km), al S, on es dreça el santuari i antic priorat del Coll, i els cingles que formen el límit oriental del pla de Montdois, al N. El sector septentrional és drenat per la riera de Rupit i presidit per la impressionant cinglera del Far (amb el santuari), que domina el pla de Sant Martí Sacalm.

El gran pantà de Susqueda, a l’extrem E de la vall, se situa al límit entre els termes de Susqueda i Osor; la immensa resclosa, en forma d’arc, té una alçària de 125 m. Iniciat el 1958, a càrrec d’Hidroelèctrica de Catalunya, la presa fou bastida entre el 1963 i el 1968, any en què entrà en funcionament. Les aigües arriben quasi fins al peu de la resclosa de Sau per un extrem, i per l’altre s’estenen cap a la riera de Sallent o de Rupit, en una longitud d’uns 12 km per una amplària màxima de 3,5 km. Emmagatzema un total de 230 milions de metres cúbics d’aigua. La central elèctrica és a 4 km riu avall, unida a la resclosa per un túnel de 4,6 km a la riba dreta. A part de la producció elèctrica, dues torres d’obra, situades dins el pantà, prop de la resclosa, capten l’aigua que és transportada a Barcelona i a Girona per a usos domèstics. La construcció del pantà negà el nucli de Susqueda, amb el pont i la seva església.

El terme comprèn el poble de Sant Martí Sacalm, cap de municipi, les caseries del Far i Susqueda i l’urbanització de Bosc-ses-vinyes. També en formen part la caseria i l’urbanització del Coll, situades al voltant del santuari de la Mare de Déu del Coll, l’església i l’antiga casa prioral del qual pertanyen ja al terme veí d’Osor (veure informació al municipi d’Osor).

Diverses carreteres i pistes, la majoria d’elles sinuoses i encaixades, menen al poble de Sant Martí Sacalm. El camí habitual és des d’Amer, per on passa la carretera C-63, per bé que també s’hi té accés des del Pasteral (seguint el traçat del Ter), Osor, Rupit i Sant Romà de Sau. La carretera al santuari del Far neix de l’antiga C-153 entre Rupit i Bas, al coll de Condreu.

La població i l'economia

La població del terme (susquedencs), totalment disseminada, ha seguit una evolució descendent des de la segona meitat del segle XIX: el 1860 havia arribat a 998 h, que passaren a 603 el 1900; a partir d’aleshores s’estabilitzà amb escasses oscil·lacions (710 h el 1920, 635 h el 1936, 611 h el 1950) fins a la gran davallada demogràfica ocasionada per la construcció del pantà en la dècada de 1960 (395 h el 1960, 199 el 1970 i 125 el 1981). La tendència decreixent es mantenia encara durant l’última dècada del segle XX, amb 98 h el 1991 i 89 el 2001. L’any 2005 hi havia 113 h.

L’únic conreu destacable és el farratge (alfals) i hi ha una certa presència dels sectors ramaders oví, boví i porcí. L’única activitat industrial del terme és la producció d’energia elèctrica que es genera a la central hidroelèctrica de Susqueda. Hom havia explotat mines de plom. Des del punt de vista comercial, sanitari i educatiu, depèn dels municipis veïns. El turisme, atret pels paisatges i la possibilitat de practicar esports nàutics i pesca al pantà, ha esdevingut un factor important pel desenvolupament econòmic del terme.

El poble de Sant Martí Sacalm

El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí (816 m), dominat per la gran cinglera del Far (1 123 m), que forma part del terme i de la demarcació parroquial. Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1197, de la qual resta una part romànica del segle XII, havent estat del tot transformada al segle XVII. Sembla que primitivament el nom de Cantallops, citat al segle X, era més popular que no pas el de Sacalm (esmentat ja al segle XII), i ambdós han conviscut al llarg del temps i són vius encara. Escampades pel pla o calm de Sant Martí hi ha una colla de velles masies existents ja el 1197.

El primer cap de setmana d’octubre se celebra la festa major, amb sopar i ball el dissabte al vespre i arrossada el diumenge. Té molta anomenada l’aplec que té lloc l’1 de maig al santuari de la Mare de Déu del Coll, situat al límit amb el municipi d’Osor.

Altres indrets del terme

El poble de Susqueda

L’antic poble i cap de municipi de Susqueda, actualment negat pel pantà, era centrat per l’església de Sant Vicenç, consagrada el 1068 i molt transformada el 1860 (orientació invertida i capelles laterals afegides). El pont sobre el Ter, iniciat el 1348, molt danyat el 1617 i reconstruït el 1679, ho fou novament a conseqüència de l’aiguat del 1940. També fou negada la capella de Sant Pelegrí, bastida el 1769, i l’audaç pont de Sallent, d’una sola arcada i dos finestrals, que travessava la riera de Rupit, poc abans de la confluència amb el Ter. El 1925, època de plenitud de la vall de Susqueda, el poble era format pel nucli de la Sagrera, de 20 cases, el barri del Ramadal, de 18 cases, i 46 pagesies. Avui dia, alguns dels masos de la demarcació que no foren negats mantenen població (6 h).

El castell de Fornils

L’antic castell de Fornils, anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. Corona un petit puig (582 m) al peu de la cinglera del Far, al vessant esquerre de la vall de la riera de l’Om, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. Conserva encara una massissa torre rodona, escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional. Prop del castell hi ha la casa de Sant Pau, amb una antiga capella annexa dedicada a sant Pau, ja existent el 1269. També prop de les Gleies, l’església de Sant Pere de Fornils, que devia haver estat una petita parròquia rural, desaparegué o s’enrunà el 1560.

El Far

Bo i pertanyent al municipi de Susqueda, per raons geogràfiques hom sol incloure el sector del Far dins la subcomarca de Collsacabra. Comprèn la punta de la cinglera del Far i la vall de l’Om, solcada per la riera de l’Om, que drena petits torrents de la Garganta, el Vilar, els Esqueions, Armadans i Condreu abans de precipitar-se al Ter pel saltant i grau del Goleró.

Cinglera amb el santuari del Far
© Fototeca.cat
Termeneja al N amb el terme de Rupit i Pruit per la serra d’Armadans, que s’allargassa sobre el coll de Condreu i a l’E i el NE és delimitat per graus i pel fort pendent que fa d’espona ponentina a la vall d’Hostoles; a l’W, altra vegada pel terme de Rupit i Pruit, amb la petita serra del puig de la Creu i el Castellar, i, al S, per la cinglera que emmarca la vall del Ter del grau de Casadavall a la punta del Far.

Els graus i els penyals caracteritzen el paisatge, més torturat i secaner que la resta de Collsacabra, però amb prats al coll de Condreu i a la vall de l’Om, i també al coll de Malla. La pluviositat hi és alta, i hi abunden els roures amb boixos i altres arbustos. Però l’element més destacat és la gran cinglera del Far, d’impressionant verticalitat i panoràmiques extraordinàries.

El santuari del Far, a 1 123 m d’altitud, restaurat el 1970, presideix aquest sector, on s’accedeix per una carretera des del coll de Condreu. Pertangué a la demarcació de l’antic castell de Fornils, situat al peu de la cinglera, propietat tradicional dels vescomtes d’Osona-Cardona, que més endavant passà a la baronia i posterior marquesat de Rupit. El primer esment és del 1269, ja dins la parròquia de Cantallops, amb els masos dels Esqueions, la Jaça, Armadans, Codolosa, l’Om de Valli-sana, el Solanot, les Vinyes i l’Argelagós, que tradicionalment poblaven el sector, del qual avui només són habitats el santuari i el mas de l’Om de Valli-sana. Aquest últim, ensotat al peu de la riera de l’Om, és un dels conjunts més interessants de la comarca, amb edificacions del 1594, del 1617, del 1733 i altres de més modernes.

El santuari, a la punta de la cinglera, té una silueta inconfusible sobre el pla de Sant Martí Sacalm. L’edificació, aplanada, inclou l’església i l’hostaleria. La primera, al NW del casal, sembla correspondre a les obres realitzades a conseqüència del terratrèmol del 1428, que arruïnà el conjunt. Té una nau allargada amb dues capelles laterals obertes al segle XVII; el campanar fou acabat el 1720. Conserva una notable imatge d’alabastre del segle XV, d’un gòtic molt evolucionat, que fou restaurada el 1922 (la Mare de Déu alletant l’infant). Centre d’una profunda devoció comarcana, la confraria aplegava gent de la vall d’Hostoles i de Collsacabra. Des del segle XIV hi hagué un sacerdot beneficiat, i arribà a haver-hi un segon sacerdot, de la confraria; aquesta es renovà el 1640, en iniciar-se una etapa de profunda devoció, que perdurà fins el 1730, any en què el bisbe de Vic prohibí les tradicionals processons que pujaven de la vall d’Hostoles, en virtut dels cànons dictats per la repressió borbònica. Extingits el 1820 els sacerdots beneficiats, el 1855 hi hagué un intent, fallit, de constituir el Far en parròquia independent, i el 1890 s’hi restabliren sacerdots custodis, que, amb els rectors de Sant Martí Sacalm, tingueren cura del culte i les restauracions (l’edificació ha estat molt sovint malmesa pels llamps). Des del 1939 fins al 1960 hi residí un sacerdot, que ho era també de Cantallops. Abandonat també pels ermitans, el 1970 el bisbat de Vic n'emprengué la restauració, que respectà el caràcter de l’edifici. Avui és centre de gran atracció turística i piadosa.

Poc abans d’arribar al Far, al capdamunt del famós grau de Santa Anna, que comunica el santuari amb Sant Martí Sacalm i la vall d’Hostoles, hi ha la capella de Santa Anna, que ja existia al segle XV (Santa Anna del Munt). La capella actual, amb atri o reposador, fou refeta a partir del 1640.

La història

Des de la fi del segle IX, formà part d’un extens terme, propietat dels vescomtes d’Osona, futurs senyors de Cardona, que comprenia els actuals municipis de Rupit i Pruit, d’una banda, i Susqueda, de l’altra. Fou inicialment supeditat al castell de Fàbregues (esmentat des del 968), però abans del 1040 el territori ja s’havia escindit en el terme de Rupit i el del castell de Fornils, molt vinculats, pel fet de pertànyer al mateix senyor i compartir govern o cúria. El castell de Fornils, sota la cinglera que va de Rupit al Far, a l’actual mas del Roure o de Sant Pau, és esmentat sovint entre els segles XI-XIV, quan dominava Susqueda i Cantallops; però més endavant el terme tornà a ésser administrat per Rupit, i formà part del marquesat de Rupit, creat el 1681 a favor d’Antoni de Bournonville. Ara bé, amb la creació dels municipis i les províncies, el 1833, Susqueda i Cantallops constituïren un sol municipi independent, adjudicat a la província de Girona (i el 1936 a la comarca de la Selva), mentre que la resta del marquesat integrà els municipis de Pruit i de Rupit (més endavant unificats), de la província de Barcelona (el 1936 de la comarca d’Osona).

Col·laboració: 
APl
Llegir més...