i Emanuel von Swedenborg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Emanuel von Swedenborg

Emanuel von Swedenborg , segons un retrat de P.Krafft
© Fototeca.cat
filosofia filos i història eclesiàstica hist ecl
Nom amb què és conegut Jesper Svedberg, investigador, teòsof i místic suec.
Estocolm, 29 de gener de 1688 — Londres, 29 de març de 1772

Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa (1710-14), consagrat a l’estudi de les ciències (astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metal·lografia) i a la investigació tècnica (projectà diversos ginys aeris i navals). A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa. A Arcana caelestia (8 volums, 1749-65) atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és Déu (un Déu que no és trinitat de persones sinó d’essències: amor, saviesa i acció); el seu pensament fou durament criticat per Kant el 1766. Autor també de De nova Hierosolyma (1758), i de Vera christiana religio (1771), les seves idees portaren els seus deixebles (Thomas Hartley, John Clowes, Robert Hindmarsh, etc) a la creació a Londres, el 1783, de l’anomenada Església de la Nova Jerusalem, estesa posteriorment als EUA (1812), Suïssa (1874) i Alemanya (1922).

Col·laboració: 
JMUC
Llegir més...