Es formà a les universitats de Budapest i París, i abandonà la docència per dedicar-se plenament a la literatura després del seu primer èxit ressonant, Az elsodort falu (‘El poble a la deriva’, 1919), exaltació romàntica del poble hongarès i de les seves virtuts, reflectides en el camperol. Seguiren, entre altres obres, les novel·les Csodálatos élet (‘Vida miraculosa’, 1921), Ölj (‘Mateu!', 1921), Karácsony Kolozsvár (‘Nadal a Kolozsvárt’, 1932) i les novel·les curtes Feltámadás Makucskán (‘Resurrecció a Makucska’, 1932) i A kötél legendája (‘La llegenda de la soga’, 1934), El seu nacionalisme exaltat evolucionà des de l’antisemitisme cap a posicions antigermàniques. Exercí influència sobre la ideologia de la dreta nacionalista d’Hongria.