Tableau économique

Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.

Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors (classe productiva), propietaris de la terra (classe sobirana o classe distributiva) i la resta d’individus d’ocupació no agrícola (classe estèril), dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc. Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats monetàries, i resseguí les transaccions de què havia d’ésser objecte. Seguint l’exemple, 1 000 unitats monetàries d’aquest valor serien cedides a la classe propietària en concepte de renda per la titularitat de la terra que li era atribuïda; 500 unitats monetàries d’aquesta renda, producte net o excedent agrícola, serien esmerçades per la classe propietària en la compra d’aliments i 500 en la de productes manufacturats. La classe estèril, per part seva, adquiriria, per valor de 1 000, primeres matèries i aliments a la classe productiva i li vendria productes manufacturats per valor de 500. Al final del període en què s’haguessin dut a terme aquests intercanvis la classe productiva disposaria de les primeres matèries, aliments i productes manufacturats necessaris per a tornar a començar el procés productiu. La classe estèril s’hauria mantingut a si mateixa, limitant-se a transformar les unitats monetàries rebudes en productes manufacturats d’un valor equivalent, mentre que la classe productiva, única capaç de generar un excedent, hauria produït per a mantenir-se, facilitar aliments a les altres classes i pagar la renda dels propietaris. La continuïtat d’aquest procés circulatori és el que hauria de permetre la producció i la reproducció de la comunitat. El principi d’aquest model explicatiu dels mecanismes de producció i reproducció de riquesa fou retrobat posteriorment en els esquemes de reproducció simple i ampliada de Marx (fisiocràcia, input-output)