i Tahití | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Tahití

illa d’Amat
Polinèsia Francesa
illa d’Amat
Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
Població: 
131.309 h
[1988]
Extensió: 
1.042 km2

La ciutat més important és Papeete. Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme. Culmina al NW a l’Orohena (2 241 m). L’envolta una barrera coral·lina. Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant. La població s’agrupa a les costes. Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants. Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació. La copra i el turisme són les riqueses principals.

Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i una agricultura limitada, no constituí mai un regne únic abans de l’arribada dels europeus, malgrat la seva organització social jerarquitzada. Fou descoberta pel capità anglès Wallis el 1767 i explorada per l’almirall francès Bougainville (1768) i pel britànic James Cook (1769, 1773-74 i 1777), que establí relacions amb els prínceps locals. El virrei del Perú, Manuel d’Amat, hi envià una expedició per ordre de Carles III el 1772, la qual hi fundà una missió franciscana (1775). Però la colonització espanyola havia fallit el 1776. El 1797 els missioners de la London Missionary Society s’entengueren amb el rei Pomaré II i l’ajudaren a dominar tota l’illa (1815). Al començament del llarg regnat de la reina Pomaré IV (1827-77), els britànics expulsaren els missioners catòlics francesos enviats a Tahití per contrarestar la influència britànica.

Però el 1838 una expedició naval francesa manada pel capità Dupetit-Thouars ocupà l’illa i el 1842 imposà un protectorat. Davant la resistència del cònsol missioner anglès George Pritchard, l’almirall francès annexà l’illa, destituí la reina Pomaré IV (1843) i expulsà Pritchard (1844), cosa que provocà un seriós incident diplomàtic entre ambdues potències. La reina i els anglesos organitzaren una revolta i Napoleó III reconegué la sobirania de Pomaré IV (1847) i reduí la jurisdicció francesa a un protectorat. Tanmateix, durant el regnat de Pomaré V (1877-80) França s’annexà definitivament Tahití (1880) i convertí l’illa en el seu centre principal al Pacífic. L’economia es basava en un feble comerç i en el conreu de copra, vainilla i cafè, l’exportació dels quals productes cobria les poques necessitats de la població. Durant la Primera Guerra Mundial Papeete fou bombardejada pel creuer alemany Endem, però durant la Segona Guerra Mundial romangué al marge del conflicte després de fer costat a la França lliure. Durant la postguerra els esforços per sortir del seu aïllament geogràfic menaren Tahití a iniciar una política migratòria i a la substitució de l’economia agrícola per una altra de turística facilitada per les noves línies de comunicacions. Al mateix temps, França instal·là a l’illa un centre d’experimentació nuclear al Pacífic. El 1958 l’agitació popular promoguda pel Rassemblement Démocratique du Peuple Tahitien acabà amb la condemna del seu líder Pouvanaa a Oopa. Aleshores esdevingué territori d’ultramar, amb una autonomia limitada.

Col·laboració: 
MDV / JMS
Llegir més...