i Franz Tamayo | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Franz Tamayo

història hist i poètica poètica
Polític i poeta bolivià.
La Paz, 1880 — La Paz, 1956

Cap del partit radical i membre del parlament, fou ministre d’afers estrangers i elegit (1935) president de la República durant la guerra del Chaco, bé que no prengué possessió per l’oposició de l’exèrcit. Fundà i dirigí els diaris El Fígaro i El hombre libre. De tendència modernista en poesia, escriví: Proverbios (1905), La Prometheida (1927), Scherzos (1932) i Epigramas griegos (1945).

Llegir més...